Solucions integrades 3D, 4D i 5D: d'Archicad a STR Vision CPM via IFC

La sessió planteja una pregunta senzilla: un cop construït el model BIM, què se'n fa de la informació que conté. La ponent parteix del temps que es perd refent i recoordinant feina, i hi situa el concepte de solucions integrades. Aclareix d'entrada que integrat no vol dir fer-ho tot dins d'una mateixa eina, sinó encadenar eines diferents de manera que allò generat en disseny continuï servint en pressupost i obra. Sobre aquest esquema ordena les dimensions 2D, 3D, 4D i 5D com a tipus d'informació i usos, no com a funcions d'un producte. La primera meitat es demostra a Archicad sobre el model del hall d'entrada de Fira Barcelona, escollit per la seva geometria poc ortogonal. Se selecciona un pilar i s'obren les seves propietats per mostrar que un element constructiu guarda molt més que geometria: alçada, forma i materials, i al costat d'això classificació i propietats no gràfiques com la resistència al foc o la planta a la qual pertany. Aquesta classificació no és un adorn, perquè és el que permet localitzar i filtrar els elements més endavant. D'aquí es passa a l'exportació en format IFC, amb el matís que exportar no és desar sense més: cal decidir quina informació surt i com. La segona meitat es trasllada a STR Vision CPM, una aplicació d'amidaments, pressupostos i control econòmic d'obra amb una interfície de fulls i columnes propera a Excel. S'importa l'IFC, es visualitza al visor i es comprova que cada element conserva les seves quantitats de longitud, volum i àrea. Després s'arrossega una partida des d'una llista de preus en format BC3 fins al full d'amidaments i se li associa la quantitat llegint-la de la propietat de l'element. Per no anar un a un, es filtren els pilars per material, s'obté una selecció de vuitanta-quatre elements i s'arrossega la longitud de tots alhora. El mateix criteri arriba a les regles paramètriques: es crea una regla d'amidament per a pilars d'estructura tubular i es desa en un catàleg reutilitzable. Després es comparen dues versions de l'IFC per localitzar les diferències de disseny, per exemple una llosa en què s'han obert forats d'escala; els canvis no s'apliquen sols, el programa els assenyala i la decisió queda en mans de l'usuari. El tancament enllaça el pressupost amb el diagrama de Gantt i l'exportació a Primavera i Microsoft Project. Convé veure-la com el que és, una sessió del 2017: les versions i les interfícies que apareixen en pantalla són les d'aleshores.