Disseny algorítmic amb Rhino i Grasshopper: del model paramètric al model BIM a Archicad

Aquesta gravació recull un seminari tècnic de la sala virtual de SIMBIM dedicat al disseny algorítmic, presentat juntament amb McNeel Europe. Condueix la sessió Joana Alsasua i l'acompanya David León, de McNeel Europe, que s'ocupa de la part de Rhino i Grasshopper. El plantejament és introductori: no és un tutorial pas a pas, sinó una explicació de què significa dissenyar mitjançant algoritmes i de com aquest treball arriba després al model BIM d'Archicad. David León situa Rhino com a modelador basat en superfícies NURBS, emprat en disseny, anàlisi, fabricació digital, prototipatge i visualització, i mostra projectes en què la complexitat geomètrica es va resoldre amb definicions de Grasshopper. Explica Grasshopper amb el símil de la tassa de cafè: uns ingredients entren, un procés els combina i a l'altre costat apareix el resultat. Repassa l'ecosistema de complements —simulació física, optimització estructural, anàlisi ambiental, paisatgisme— i les novetats de Rhino 6 i de la versió en desenvolupament: Quad Mesher, modelatge SubD, renderització amb Cycles, materials PBR, Rhino.Inside i Rhino.Compute. A continuació construeix una definició des de zero. Dibuixa el perímetre d'un solar, el converteix en superfície amb Boundary Surface, subdivideix el seu domini en quatre parcel·les, escala cadascuna des del seu propi centre, ordena els punts amb Sort Along Curve per tancar un pati central, extrudeix els quatre volums amb sliders independents, sostreu el pati amb Solid Difference i deforma el conjunt amb el component Taper. Del volum final n'extreu una sèrie de contorns que seran els forjats. Joana Alsasua pren aquesta mateixa definició i mostra la connexió bidireccional amb Archicad. Des de la pestanya d'Archicad dins de Grasshopper connecta la geometria a un component de forjat, activa la connexió a l'apartat d'interoperabilitat d'Archicad i el model apareix construït; en moure un slider, el canvi es reflecteix al projecte. La connexió no transporta només geometria: compostos, capes, classificació i propietats s'assignen des dels mateixos components. El segon flux va en sentit invers. Partint d'un estadi esportiu modelat a Archicad, es pren una shell com a referència per generar bigues i pilars a Grasshopper, i en corbar la façana l'estructura s'adapta en cascada. Tanca una anàlisi d'assolellament amb Ladybug sobre un mur cortina i una coberta, el resultat de la qual porta a afegir lamel·les amb perfils complexos parametritzats.