Connexió entre Rhino, Grasshopper i Archicad: disseny algorítmic en el procés BIM

Aquesta gravació tanca la sèrie de cinc seminaris web amb què SIMBIM va presentar Archicad 23. Després de les sessions dedicades a les novetats de la versió i a la connexió amb dRofus, Solibri i Bluebeam Revu, aquesta última s'ocupa del disseny algorítmic i de la connexió entre Rhino, Grasshopper i Archicad. Condueix la sessió Joana Alsasua, consultora BIM a SIMBIM, amb Bernat Lorente, de McNeel Europa. Bernat Lorente introdueix les eines: Rhino com a modelador 3D utilitzat en arquitectura, joieria o automoció, i Grasshopper com a interfície que encadena components per descriure una seqüència d'accions en lloc de modelar una geometria fixa. Amb el símil de la cafetera explica la diferència entre un procés tancat i una definició en què es pot tornar a qualsevol punt i veure com canvia el resultat. Repassa després plugins com Kangaroo, Ladybug o Karamba, que afegeixen simulació de fluxos, anàlisi d'assolellament i càlcul estructural. A continuació treballa en directe a Grasshopper: referencia geometria de Rhino, crea un polígon controlat per un slider, el repeteix amb els components Move i Series, obté una superfície amb Loft i mostra com programar en Python dins del mateix canvas. Joana Alsasua reprèn la sessió repassant els addons d'importació i exportació entre Rhino i Archicad i el GDL Converter per a objectes de biblioteca, i se centra en la connexió en directe amb Grasshopper, que converteix la geometria en elements constructius, funciona en els dos sentits i reflecteix els canvis en temps real. Distingeix dos fluxos: construir a Rhino o Grasshopper i portar els elements a Archicad, o partir d'elements d'Archicad i deconstruir-los a Grasshopper per editar-ne la geometria, els atributs i les dades. A la demostració, dues superfícies modelades a Rhino se seccionen amb el component Contour i les línies resultants es materialitzen com a forjats a Archicad amb el component Slab, el composite del qual s'ajusta des de Slab Settings. La sessió acaba amb tres exemples: un centre esportiu de doble pell en què una superfície d'Archicad serveix de referència per generar pilars i bigues que es corben en modificar aquesta pell; un restaurant semienterrat analitzat amb Ladybug, els perfils complexos paramètrics del qual s'editen des de Grasshopper; i el cas d'estudi del Centre de Gimnàstica Rítmica Irina Viner-Usmanova de Moscou, on el disseny algorítmic es va aplicar a la coberta i a l'optimització de la seva estructura metàl·lica.